■ tracte1

Etimologia: del ll. tractus, -us, íd., der. de trahĕre ‘estirar, atreure, emmenar, arrossegar’ 1a font: s. XIV, Pere III
    masculí
    1. Manera de procedir envers algú. Ell li dona un mal tracte.
    2. Manera de captenir-se en les relacions amb els altres. És una persona d’un tracte exquisit.
    3. mals tractes dret civil Capteniment injust o violent entre persones que, en alguns casos, pot irritar contractes o anul·lar drets i deures.
  2. Acció de tractar o de tractar-se; relació. Tenir tractes amb algú.
  3. dret civil Conveni o contracte debatut entre dues parts.



    4. Vegeu també:
    tracte2