■ tort
| | torta

Etimologia: de tòrcer 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu No dret, que fa curvatura o angle. Ha fet un solc tort. Ésser tort de cames.
    2. adjectiu Desviat de la forma normal. Té els ulls ben torts, aquesta criatura.
    3. de tort locució adverbial No seguint una línia recta. A l’hora de tancar la taverna, sempre hi havia algú que anava de tort.
  2. adjectiu Borni.
    1. masculí Dany causat indegudament a algú. Fer un tort a un amic. Fer tort a la reputació d’algú. Reparar un tort.
    2. a tort locució adverbial Sense raó, injustament. L’has blasmat a tort.
    3. a tort i a dret locució adverbial Sense mirar si és amb raó o sense.
    4. a tort i a dret locució adverbial Sense reflexió.
  4. femení
    1. Acció de tòrcer, torsió.
    2. Entre dos punts del traçat d’un camí, d’un curs d’aigua, etc., tros que no va dretament de l’un a l’altre. Allí el camí fa una torta. El caminoi seguia totes les tortes del riu.
  5. femení
    1. Acció de separar-se del camí directe, marrada. Vam haver de fer una torta per no topar-nos amb ells.
    2. plural Giragonses, esses. Caminar fent tortes.