Es mostren 3 resultats

■ timó1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timó</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. tēmo, -ōnis ‘timó de carro o d’arada’, i més aviat, potser, d’un ll. vg. *tīmo, -ōnis 1a font: 1252
    masculí
  1. construcció naval
    1. Peça plana articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament.
    2. timó de profunditat Cadascuna de les superfícies mòbils d’un submarí que permeten de corregir els errors d’estabilització.
  2. per analogia
    1. aeronàutica Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten de dirigir un avió.
    2. motors Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor.
  3. figuradament Direcció o govern d’un afer, d’una empresa, etc. L’empresa va ésser deficitària fins que ell en prengué el timó.
  4. agricultura Peça de l’arada que, fixada a la cameta, la uneix al tir.
  5. transports Llança d’un carro.



    6. Vegeu també:
    timó2

■ timó1

masculí construcció naval Peça plana articulada en un eix vertical al codast d’una embarcació, que hom pot fer girar a dreta o a esquerra de manera que, a causa de la resistència que aquesta peça ofereix a l’aigua, fa girar l’embarcació a dreta o a esquerra, respectivament timó de profunditat Cadascuna de les superfícies mòbils d’un submarí que permeten de corregir els errors d’estabilització per analogia aeronàutica Cadascuna de les superfícies mòbils o plans articulats que permeten de dirigir un avió motors Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timó2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">timó</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: dimin. cat. del ll. thymus, i aquest, del gr. thýmos, íd. 1a font: s. XIV
    masculí botànica
  1. Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses de la família de les labiades (Thymus sp), amb fulles enteres i petites i amb flors de corol·la bilabiada.
  2. Farigola.
  3. timó blanc Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades (Teucrium polium, ssp capitatum), de fulles estretes i fasciculades i flors blanques agrupades en glomèruls.
  4. timó mascle Mata de la família de les labiades (Teucrium polium), recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades i creuades i flors blanques o purpúries.
  5. timó negre Serpoll.
  6. timó reial Dictam.



    7. Vegeu també:
    timó1

■ timó2

masculí botànica Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses de la família de les labiades Thymus sp , amb fulles enteres i petites i amb flors de corolla bilabiada Farigola timó blanc Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades Teucrium polium, ssp capitatum , de fulles estretes i fasciculades i flors blanques agrupades en glomèruls timó mascle Mata de la família de les labiades Teucrium polium , recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades i creuades i flors blanques o purpúries timó negre Serpoll …
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ timo-

■ timo-

Forma prefixada del mot tim 1 Ex timopatia, timopriu