■ timó2

Etimologia: dimin. cat. del ll. thymus, i aquest, del gr. thýmos, íd. 1a font: s. XIV
    masculí botànica
  1. Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses de la família de les labiades (Thymus sp), amb fulles enteres i petites i amb flors de corol·la bilabiada.
  2. Farigola.
  3. timó blanc Subespècie del timó mascle, de la família de les labiades (Teucrium polium, ssp capitatum), de fulles estretes i fasciculades i flors blanques agrupades en glomèruls.
  4. timó mascle Mata de la família de les labiades (Teucrium polium), recoberta d’un toment blanc o groguenc, de fulles oposades i creuades i flors blanques o purpúries.
  5. timó negre Serpoll.
  6. timó reial Dictam.



    7. Vegeu també:
    timó1