■ testimoni

Etimologia: del ll. testimonium ‘testimoniatge’ 1a font: s. XIII, Vides
    1. masculí i femení dret civil, dret processal i dret català Persona que té coneixement d’un fet de transcendència jurídica, pel fet d’haver-lo comprovat amb els seus sentits, i que en dona fe.
    2. masculí i femení Persona que ha vist o sentit alguna cosa. Ella no ha volgut escoltar-me: tu n’ets testimoni.
    3. masculí testimoniatge 1. Allevar fals testimoni. Donar testimoni.
  2. masculí Qualsevol cosa per la qual hom infereix la veritat d’un fet. Aquelles pedres eren testimonis venerables d’una història gloriosa.
  3. masculí
    1. Cadascuna de les pedretes col·locades sota una fita per donar prova que aquesta és realment una fita i no una pedra qualsevol.
    2. testimonis muts Trossos de carbó, vidre, rajoles, closques de cargols, etc., que es posen sota una fita per a poder provar-ne l’existència en cas que fos arrencada i es produïssin discussions sobre la seva situació.
  4. masculí crítica textual Còdex, autor, citacions, etc., que transmeten un text.
  5. masculí esports Tub cilíndric, prim i lleuger, de fusta, metall, etc., que en les curses de relleus l’atleta porta a les mans i cedeix al següent del mateix equip en una zona delimitada.
  6. testimoni de Jehovà religió Membre d'una confessió religiosa fundada als Estats Units d'Amèrica al final del segle XIX, els Testimonis de Jehovà, caracteritzada per la interpretació literal de la Bíblia, el rebuig de les teories evolucionistes i la creença que el regne de Déu convertirà la Terra en un món nou governat per Crist i un grup de 144.000 persones fidels.