■ testimoniatge

Partició sil·làbica: tes_ti_mo_ni_at_ge
Etimologia: de testimoniar 1a font: s. XIV
    masculí
    1. Declaració d’algú per a certificar una cosa que ha vist o sentit, per tal d’establir o provar un fet.
    2. dret processal Declaració i examen del testimoni amb vista a provocar la convicció dels jutges.
    1. Allò que és una prova manifesta d’alguna cosa; testimoniança.
    2. dret processal Còpia d’actes processals que utilitzen les parts en litigi, sobretot la de la certificació de sentències fermes.
    3. testimoniatge notarial dret català Transcripció literal d’un document, de l’exactitud de la qual respon el notari sota la seva fe pública.