superior
Accessory
Partició sil·làbica: su_pe_ri_or
Etimologia: del ll. superior, íd., comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super 1a font: 1653, DTo.
Etimologia: del ll. superior, íd., comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super 1a font: 1653, DTo.
Body
-
[abreviatura sup.]
-
adjectiu
- Situat més amunt. El nivell del llac X és superior al del llac Y.
- usat absolutament La part superior d’una columna. El llavi superior.
- els membres superiors Els braços.
-
adjectiu
figuradament
- A un nivell més alt quant al rang, al grau, a la importància, al valor, al mèrit. La primera part de l’obra és molt superior a la segona.
- usat absolutament Un drap de qualitat superior. Un mèrit superior.
-
adjectiu
- Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Era superior als sofriments, a les calúmnies.
-
- masculí i femení Persona que ocupa un grau més elevat en la jerarquia i té autoritat sobre d’altres, en un ofici, en una comunitat, etc. Respectar els propis superiors.
- superior eclesiàstic dret canònic En territoris de missió, eclesiàstic que governa les missions esdevingudes autònomes.
Vegeu també:
superior2