■ superior1

Partició sil·làbica: su_pe_ri_or
Etimologia: del ll. superior, íd., comparatiu de supĕrus, -a, -um ‘que és a sobre’, der. de super 1a font: 1653, DTo.
    [abreviatura sup.]
  1. adjectiu
    1. Situat més amunt. El nivell del llac X és superior al del llac Y.
    2. usat absolutament La part superior d’una columna. El llavi superior.
    3. els membres superiors Els braços.
  2. adjectiu figuradament
    1. A un nivell més alt quant al rang, al grau, a la importància, al valor, al mèrit. La primera part de l’obra és molt superior a la segona.
    2. usat absolutament Un drap de qualitat superior. Un mèrit superior.
  3. adjectiu
    1. Prou ferm, fort, etc., per a no ésser afectat o vençut per alguna cosa. Era superior als sofriments, a les calúmnies.
    1. masculí i femení Persona que ocupa un grau més elevat en la jerarquia i té autoritat sobre d’altres, en un ofici, en una comunitat, etc. Respectar els propis superiors.
    2. superior eclesiàstic dret canònic En territoris de missió, eclesiàstic que governa les missions esdevingudes autònomes.


    5. Vegeu també:
    superior2