Es mostren 3 resultats

■ sinó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">sinó</title>

Etimologia: de si4 i no 1a font: 1285
    conjunció
  1. Conjunció adversativa que, davant d’un membre d’una proposició, designa que allò que hom nega tocant a un membre precedent, ho afirma del membre precedit de sinó. No ho ha fet ell sinó el seu germà. Ell no vol pas que callis, sinó que no parlis tan alt.
  2. no... sinó Tan solament, no... més que, no... excepte. No tenia sinó un fill. No vam anar-hi sinó ell i jo. No feia sinó plorar.
  3. no solament... sinó No menys... que. Escriuré no solament a ell sinó a tots els seus companys.
  4. sinó que Ans, ans al contrari. Introdueix una afirmació en oposició a allò que hom acaba de negar. No ho rebutgem pas, sinó que ho acceptem molt agraïts.

■ sinó

conjunció Conjunció adversativa que, davant d’un membre d’una proposició, designa que allò que hom nega tocant a un membre precedent, ho afirma del membre precedit de sinó No ho ha fet ell sinó el seu germà Ell no vol pas que callis, sinó que no parlis tan alt no sinó Tan solament, no més que, no excepte No tenia sinó un fill No vam anar-hi sinó ell i jo No feia sinó plorar no solament sinó No menys que Escriuré no solament a ell sinó a tots els seus companys sinó…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sino-1

■ sino-1

Forma prefixada derivada del mot llatí Sina , que significa ‘Xina’ Ex sinologia , sinòleg , sinojaponès, sinofòbia Vegeu també sino- 2
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ sino-2

■ sino-2

Forma prefixada del mot llatí sinus, que significa ‘si’, ‘cavitat’ Ex sinoauricular Vegeu també sino- 1