■ separar

Etimologia: del ll. separare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb
    1. transitiu Posar l’una en una part i l’altra en una altra dues o més persones o coses que estan reunides, mesclades. Els teníem dins una mateixa gàbia, però els hem haguts de separar.
    2. transitiu Allunyar una persona o una cosa del costat d’una altra, d’enmig de les altres. Separar la fruita bona de la macada. Separar dos que es barallen.
    3. transitiu Destituir algú del càrrec que exercia. Van separar el Jofre del càrrec de director.
    4. pronominal Deixar de viure plegats els esposos o dues persones que formaven una parella, normalment en virtut de la separació conjugal o del divorci. Es van separar al cap de poc de casar-se.
  2. transitiu Estar situat entre dues o més coses o persones impedint que es toquin, ocupar l’espai que hi ha entre dues coses. La distància que ens separa.