separar

  1. apartar. Aparta els llibres alemanys de tots els altres.
    allunyar. Allunyar-se d'un fals amic.
    departir. No sap departir el ver del fals.
    desmesclar
    espaiar. Espaiar les lletres d'un mot.
    interlinear, separar les ratlles.
    divorciar, en sentit propi i fig. Els estudis històrics el divorciaren de l'Església.
    decantar. L'abús dels plaers decanta de la saviesa.
    distanciar. Distancia't d'aquest individu.
    detreure, separar, sostreure.
    retirar. Retirar-se del món.
    desacostar o desatansar
    desajuntar
    desagermanar
    escamarlar, separar les cames o els dits. Jeia amb les cames escamarlades.
    eixancar o eixancarrar, separar les cames.
    eixamplar. Eixampla més les cames i podrà passar per sota teu. Estem massa acostats l'un a l'altre: eixamplem-nos.
    descompartir, separar els qui es barallen.
    dispersar o dispergir
    esbadiar
    distingir, separar en classes o categories, atenent a determinades característiques. Distingir els sons en aguts i greus.
    desarrambar, separar una cosa d'una altra a la qual estava arrambada.
    desarrimar
    desprendre. No ho podràs desprendre: està massa arrapat.
    destacar. L'almirall destacà un creuer de la flota perquè vigilés la costa.
    llevar. Llevar el suro d'una alzina.
    descorporar o desincorporar, separar, destacar.
    desempalmar
    desencadellar (dues fustes encadellades)
    desatacar
    amputar (també fig.)
    desenganxar, desagafar, desadherir
    desencastar
    desacoblar o desencoblar
    desaferrar, desarrapar
    esgarbissar, separar el gra dels garbissos.
    desafillar, separar la femella dels seus petits.
    incomunicar, separar persones perquè no puguin comunicar-se
    excomunicar, separar del cos de l'Església.
    segregar, separar una cosa de la massa general.
    triar. Triar (d'un munt heterogeni) draps per a fer paper.
    desaparellar (→)
    destriar
    desmembrar
    desunir
    dividir (→)
    desacordar
    desglossar
    dissociar
    desfer (→)
    desintegrar
    desjunyir
  2. Separar dues coses suprimint allò que les unia.
    dessoldar
    desemmetxar
    desclavar o desenclavar
    deslligar
    desencolar
  3. (separar-se pron.)
    dividir-se
    desmesclar-se Cp. Tallar-se, una emulsió, etc. L'allioli s'ha tallat.
    divorciar-se (també en sentit fig.)
    desavenir-se
    desaplegar-se
    desbandar-se
    divergir
    declinar, separar-se d'una direcció determinada.
    departir-se. Departir-se de l'estimada.
    rompre (intr.), dit de dues persones. Els amos de la fàbrica han romput.
    renyir
    escamotar-se, separar-se en escamots.



© Manuel Franquesa