■ saltar

Etimologia: del ll. saltare ‘dansar’, freqüentatiu de salīre ‘saltar; brollar’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. intransitiu
    1. Llançar-se enlaire verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquin a terra. Saltar a peus junts. Saltar de dalt de la paret al carrer. Saltar al coll d’algú. Saltar d’alegria.
    2. Baixar d’un vehicle, especialment d’una nau. En arribar a la riba, van saltar tots a terra.
    3. saltar del llit Llevar-se rabent.
  2. intransitiu
    1. Perdre una cosa, pel seu impuls, el contacte amb terra. En detonar la barrinada, la roca va saltar sencera.
    2. Desprendre’s una cosa, especialment amb una certa violència, d’on estava unida, fixada, encastada, etc. Cordant-me, m’ha saltat un botó. Fer saltar el pany d’una porta. La crosta de la ferida ha saltat avui. Saltar la pintura, el vernís, etc., d’una cosa pintada, envernissada, etc.
    3. indústria tèxtil Sortir la llançadora amb velocitat fora del teler mecànic, generalment a causa d’un mal ajust del joc de picar o pel fet de tenir una calada bruta.
  3. transitiu Salvar un obstacle, una distància, fent un salt. Vam trobar un rec i el vam haver de saltar. Fer saltar una tanca a un cavall.
    1. transitiu Passar d’una cosa a una altra deixant o passant per alt, ometent, les intermediàries. Has saltat una ratlla: torna-ho a llegir.
    2. pronominal T’has saltat un paràgraf.
    3. pronominal Deixar de fer (una activitat habitual). Aquesta setmana t’has saltat dues classes.
  5. pronominal Transgredir. Saltar-se la normativa.
  6. transitiu El mascle cobrir la femella.
  7. transitiu gastronomia Coure (una vianda) a la paella, a foc viu, amb llard o oli i agitant-la de tant en tant.
    1. estar a la que salta Estar atent per a aprofitar qualsevol ocasió.
    2. fer saltar la banca jocs d’entreteniment Arruïnar-la d’un cop.
    3. saltar als ulls (o a la vista) (una cosa) Ésser evident.
    4. saltar d’una cosa a l’altra Anar de l’una a l’altra sense transició.