■ robar

Etimologia: del ll. vg. *raubare, i aquest, del germ. raubôn ‘saquejar, robar amb violència’ 1a font: s. XII
    verb transitiu
    1. Prendre (alguna cosa) a algú cometent un robatori. M’ha robat el rellotge.
    2. usat absolutament Això és robar als pobres.
    3. per extensió Prendre alguna cosa (a algú) cometent un robatori. Pobre home, l’han maltractat, insultat i robat.
  2. figuradament
    1. Robar a algú la dona, el marit. Aquella dona em té el cor robat.
    2. Plagiar. Robar una idea, un invent.
    3. robar el temps (a algú) Fer-l’hi perdre.
    4. robar hores al son (o al dormir) Privar-se del son per fer alguna cosa.
  3. jocs d’entreteniment Agafar del carter una o més cartes en certs jocs de cartes, de la pila una o més fitxes en el joc de dòmino. He llençat dues copes i he robat l’as i el rei d’espases.