■ roí
| | roïna

Partició sil·làbica: ro_í
Etimologia: d’origen incert, sembla der. de ruïna, en el sentit de ‘desastrós, malparat’; també es podria admetre com a base un adj. ll. der. *ruinīnus, reduït per haplologia a ruInus 1a font: s. XIV, Eiximenis
  1. adjectiu D’una baixa qualitat; mesquí, menyspreable.
  2. adjectiu i masculí i femení dialectal dolent 2 i 3. Fes bondat i no sigues roí. Una novel·la roïna.