■ dolent
| | dolenta

Etimologia: del ll. dolens, -ntis, participi pres. de dŏlēre ‘causar, sentir dolor’; l’ant. sentit de ‘sofrent’ i ‘malalt’ es conservà a les comarques valencianes, i prengué valor ètic com mots semblants en la majoria de llengües 1a font: s. XIII, Vides
  1. adjectiu dialectal antigament Malalt. La mare està dolenta.
    1. adjectiu Inclinat a fer mal. És un home dolent, capaç de qualsevol malifeta! Fora ésser molt dolent, que es complagués en la vostra desgràcia!
    2. adjectiu i masculí i femení hiperbòlicament Entremaliat, indòcil. Fes bondat i no siguis dolent.
    3. masculí i femení A les pel·lícules sempre perd el dolent.
    4. adjectiu per extensió Que denota dolenteria. Una acció dolenta.
  3. adjectiu
    1. De mala qualitat. Una pel·lícula dolenta.
    2. Dit d’una cosa mancada de les qualitats que la farien bona a un fi assenyalat o propòsit. Aquesta eina és dolenta per a fer forats.
    3. Dit d’una cosa contrària al bé d’algú o d’alguna cosa; perjudicial. Aquests freds són dolents per a la salut.