Es mostren 2 resultats

■ rigor


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">rigor</title>

Etimologia: del ll. rĭgor, -ōris, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’ 1a font: s. XIV
    masculí o femení
    1. Severitat inflexible. Tractar algú amb rigor.
    2. Exactitud extrema. Aplicar la llei en tot el seu rigor.
    3. de rigor locució adjectiva Obligatori, indispensable. El vestit d’etiqueta era de rigor, aquella nit.
    4. en rigor locució adverbial Estrictament.
  2. meteorologia Duresa de la temperatura, del clima, del temps d’hivern o d’estiu, difícil de suportar. Els rigors de l’hivern antàrtic.

■ rigor

masculí o femení Severitat inflexible Tractar algú amb rigor Exactitud extrema Aplicar la llei en tot el seu rigor de rigor locució adjectiva Obligatori, indispensable El vestit d’etiqueta era de rigor, aquella nit en rigor locució adverbial Estrictament meteorologia Duresa de la temperatura, del clima, del temps d’hivern o d’estiu, difícil de suportar Els rigors de l’hivern antàrtic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ rigor mortis*

■ rigor mortis*

masculí Rigidesa cadavèrica