■ rigor

Etimologia: del ll. rĭgor, -ōris, íd., der. de rigēre ‘posar-se ert’ 1a font: s. XIV
    masculí o femení
    1. Severitat inflexible. Tractar algú amb rigor.
    2. Exactitud extrema. Aplicar la llei en tot el seu rigor.
    3. de rigor locució adjectiva Obligatori, indispensable. El vestit d’etiqueta era de rigor, aquella nit.
    4. en rigor locució adverbial Estrictament.
  2. meteorologia Duresa de la temperatura, del clima, del temps d’hivern o d’estiu, difícil de suportar. Els rigors de l’hivern antàrtic.