Es mostren 2 resultats

■ retret1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">retret</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: v. retret2 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Acció de retreure, d’esmentar o recordar quelcom que hom vol que sigui recordat.
    2. especialment Acció de retreure de paraula coses de menyspreu o d’humiliació per a algú; reprotxe. No em facis retret d’aquestes coses: no cal parlar-ne més.
    3. Déu no m’ho tingui en retret Frase que hom diu després de dir-ne una altra que pot semblar vanaglòria.
  2. obsolet En una casa, petita peça retirada destinada a diferents usos.



    3. Vegeu també:
    retret2

■ retret1

masculí Acció de retreure, d’esmentar o recordar quelcom que hom vol que sigui recordat especialment Acció de retreure de paraula coses de menyspreu o d’humiliació per a algú reprotxe No em facis retret d’aquestes coses no cal parlar-ne més Déu no m’ho tingui en retret Frase que hom diu després de dir-ne una altra que pot semblar vanaglòria obsolet En una casa, petita peça retirada destinada a diferents usos Vegeu també retret 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ retret2
| retreta

■ retret2
| retreta

adjectiu Dit d’una persona poc comunicativa heràldica Dit del pal, la banda o la barra que, sortint de la part superior o inferior de l’escut, no toquen la part oposada i acaben a poca distància de la part inicial Vegeu també retret 1
Informació complementària
Traducció