■ retret2
| | retreta

Etimologia: de retreure 1a font: 1460, Roig
    adjectiu
  1. Dit d’una persona poc comunicativa.
  2. heràldica Dit del pal, la banda o la barra que, sortint de la part superior o inferior de l’escut, no toquen la part oposada i acaben a poca distància de la part inicial.



    3. Vegeu també:
    retret1