resultar

Accessory
Etimologia: del ll. resultare ‘ressaltar, sorgir’, der. de saltare ‘saltar’ 1a font: 1344, Ord. P. III
Body
    verb intransitiu
  1. Produir-se com a efecte o conseqüència d’una cosa. Els mals que resulten d’una guerra. De les meves recerques resulta que el fet no és cert.
  2. Manifestar-se o comprovar-se ésser o haver succeït tal o tal cosa. La casa, ara, resulta petita. Tots els esforços han resultat inútils.
  3. usat absolutament Produir bon efecte, ésser bo. Això de pagar per endavant no resulta.