<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">res</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Pronúncia: rɛ́s
Compareu: gens
Etimologia: del ll. rēs ‘cosa’, a partir del nominatiu (v. re1) 1a font: s. XII, Hom.
Compareu: gens
Etimologia: del ll. rēs ‘cosa’, a partir del nominatiu (v. re1) 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
pronom
- [en frases condicionals i interrogatives] Alguna cosa. Si saps res de nou, escriu-m’ho. Tens res per a mi?
- abans que (o de) res Abans que cap altra cosa, abans de tot.
-
pronom
- [en frases negatives] Cap cosa. No m’ha dit res. Sense mai fer res del que els manen. És una noia molt coratjosa: no l’espanta res.
- [en frases negatives el·líptiques; pot anar precedit de no] Cap cosa. Què t’ha dit? —No res.
- com si res Sense tenir en compte el que ha passat o el que hom ha dit. Prou estava malferit, però s’aixecà com si res. Sempre et renyen, però tu, com si res.
- de res Expressió per a llevar valor a la cosa de què hom rep un regraciament. Gràcies. —De res.
- no haver-hi res a fer No haver-hi cap solució. El metge va dir-los que ja no hi havia res a fer, l’estat del malalt era crític.
- res de res Absolutament res. No he entès res de res del que m’has explicat.
-
- no res Negació de tota cosa, cosa nul·la (sovint substantivat: el no-res). Déu creà el món de no res, del no-res.
- un no res Cosa petitíssima, insignificant. Plores per un no res.
- un no res Un moment, molt poc temps. T’ho farà en menys d’un no res. Tornarà de seguida, en un no res.
- interjecció Exclamació per a declarar-se disposat a no parlar més o a no pensar més sobre un assumpte. Res, deixem-ho córrer. Res, home, res, tu endavant!
Vegeu també:
res2