Es mostren 2 resultats

■ referir1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">referir</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. referre, relatum ‘reportar, referir’ (cf. preferir) 1a font: 1369
    verb
  1. transitiu Contar, fer saber alguna cosa de paraula o per escrit, especialment el qui en té l’encàrrec. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions.
  2. transitiu
    1. Atribuir una cosa a una causa, un motiu, un origen.
    2. Atribuir a una cosa una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. Referir una planta a tal gènere.
  3. pronominal Tenir, una cosa, una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. L’adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix.
    1. pronominal Allò que hom diu, entendre que ho diu d’algú o d’alguna cosa; al·ludir. Quan deia que algú ens ho pagaria, em referia al teu oncle.
    2. pel que es refereix a locució prepositiva Tocant a, amb relació a.



    5. Vegeu també:
    referir2

■ referir1

verb transitiu Contar, fer saber alguna cosa de paraula o per escrit, especialment el qui en té l’encàrrec La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions transitiu Atribuir una cosa a una causa, un motiu, un origen Atribuir a una cosa una relació de dependència, de subordinació, etc, amb una altra Referir una planta a tal gènere pronominal Tenir, una cosa, una relació de dependència, de subordinació, etc, amb una altra L’adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix pronominal Allò que hom diu, entendre que ho diu d’algú o d’alguna cosa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ referir2

■ referir2

verb transitiu construcció Donar a una paret una capa de calç i grava o de guix, per allisar-ne la superfície i preparar-la per emblanquinar-la Vegeu també referir 1
Informació complementària
Traducció