referir1

Accessory
Etimologia: del ll. referre, relatum ‘reportar, referir’ (cf. preferir) 1a font: 1369
Body
    verb
  1. transitiu Contar, fer saber alguna cosa de paraula o per escrit, especialment el qui en té l’encàrrec. La comissió va referir al ministre el resultat de les seves investigacions.
  2. transitiu
    1. Atribuir una cosa a una causa, un motiu, un origen.
    2. Atribuir a una cosa una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. Referir una planta a tal gènere.
  3. pronominal Tenir, una cosa, una relació de dependència, de subordinació, etc., amb una altra. L’adjectiu concorda amb el nom al qual es refereix.
    1. pronominal Allò que hom diu, entendre que ho diu d’algú o d’alguna cosa; al·ludir. Quan deia que algú ens ho pagaria, em referia al teu oncle.
    2. pel que es refereix a locució prepositiva Tocant a, amb relació a.


  4. Vegeu també:
    referir2