■ reeixir

Partició sil·làbica: re_ei_xir
Etimologia: de eixir 1a font: 1494
    verb intransitiu
  1. Sortir bé una cosa que hom es proposa. Tot li reïx.
  2. Tenir èxit, algú, en alguna cosa que emprèn. El director reeixí en l’intent de reestructurar la plantilla.