reeixir

verb intransitiu [sortir bé] riuscire [bene]. La festa ha reeixit, la festa è riuscita [bene]. || [tenir èxit] riuscire, avere successo. El secret per a reeixir en la vida és la voluntat, il segreto per riuscire nella vita è la volontà. || fer reeixir far riuscire. || no reeixir non riuscire. || reeixir a riuscire a, conseguire di, ottenere di.