■ recalar

Etimologia: de calar 1a font: 1839, DLab.
    verb
  1. intransitiu
    1. nàutica Arribar una embarcació, després d’una navegació, a la vista d’un cap o altre punt de la costa i a una distància que permet de reconèixer-lo i marcar-lo amb seguretat.
    2. marina, marítim Arribar el vent o la mar al punt on es troba una embarcació o a qualsevol altre lloc determinat, especialment si hi havia calma o l’aigua no hi arribava.
  2. transitiu marina, marítim calar 1 4.
  3. transitiu pesca Tornar a calar un ormeig, especialment després d’haver-ne tret el peix.