■ quadrar

Compareu: quadrejar
Etimologia: del ll. quadrare, íd. 1a font: s. XIV, Metge
    verb
  1. transitiu geometria Fer quadrada alguna cosa, donar-li forma quadrada.
  2. transitiu Determinar el valor del costat d’un quadrat equivalent en àrea a una figura donada.
  3. transitiu matemàtiques Elevar una quantitat al quadrat, multiplicar-la per ella mateixa.
  4. pronominal
    1. Parar-se, una persona, i restar dreta i amb els peus en escaire. Els reclutes van haver d’aprendre a quadrar-se.
    2. figuradament Mostrar de sobte a algú que hom no està disposat a tolerar un moment més les seves impertinències, el seu atreviment, etc. T’has de quadrar i no tolerar més impertinències dels teus subordinats.
  5. intransitiu
    1. Ajustar-se o conformar-se una cosa a una altra. La teva versió dels fets no quadra amb la seva. Tot això que expliqueu no quadra: hi ha massa caps per lligar.
    2. Convenir a un propòsit, a un desig. Això no quadra amb el que m’has dit.
    3. Agradar.