poder
Accessory
Etimologia: del ll. vg. *pŏtēre, ll. cl. posse, íd. 1a font: s. XII
Body
-
verb
transitiu
-
- Ésser capaç físicament, mentalment o moralment de fer una cosa. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força.
- Tenir l’habilitat, els mitjans, de fer una cosa. No ho puc comprar, és massa car.
- Tenir ocasió de fer una cosa. Ara pots passar, perquè han obert la porta.
- Tenir el dret, l’autorització, la llibertat de fer o de dir quelcom. No podia anar-hi: m’ho havien prohibit.
- figuradament La sala no pot contenir sinó vint persones. Aquesta casa no pot valer tants diners.
- Ésser possible que sigui o s’esdevingui alguna cosa. Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure.
-
usat absolutament
- Ésser capaç, tenir força per a resistir, per a obrar. Podia més que ningú. No puc més.
- Tenir diners, solvència. Són gent que poden.
- no poder sinó (o no poder menys de, o no poder menys que) Haver forçosament de. No puc sinó demanar-te perdó. No vaig poder menys de preguntar-li què li passava. No podem menys que felicitar el baríton per la seva actuació.
Vegeu també:
poder2
poder3