■ poder1

Etimologia: del ll. vg. *pŏtēre, ll. cl. posse, íd. 1a font: s. XII
    verb transitiu
    1. Ésser capaç físicament, mentalment o moralment de fer una cosa. No puc alçar-lo, aquest pes: no tinc prou força.
    2. Tenir l’habilitat, els mitjans, de fer una cosa. No ho puc comprar, és massa car.
    3. Tenir ocasió de fer una cosa. Ara pots passar, perquè han obert la porta.
    4. Tenir el dret, l’autorització, la llibertat de fer o de dir quelcom. No podia anar-hi: m’ho havien prohibit.
  2. figuradament La sala no pot contenir sinó vint persones. Aquesta casa no pot valer tants diners.
  3. Ésser possible que sigui o s’esdevingui alguna cosa. Demà podria ésser que plogués, pot molt ben ploure.
  4. usat absolutament
    1. Ésser capaç, tenir força per a resistir, per a obrar. Podia més que ningú. No puc més.
    2. Tenir diners, solvència. Són gent que poden.
  5. no poder sinó (o no poder menys de, o no poder menys que) Haver forçosament de. No puc sinó demanar-te perdó. No vaig poder menys de preguntar-li què li passava. No podem menys que felicitar el baríton per la seva actuació.


    6. Vegeu també:
    poder2
    poder3