■ pertànyer

Etimologia: der. de l’ant. tànyer ‘pertànyer, pertocar’, ll. tangĕre ‘tocar’; en l’estructura del verb han influït el ll. pertingĕre ‘aconseguir’ (der. de tangĕre) i pertinēre ‘pertànyer’, que hauria donat pertenir i fou substituït per pertànyer 1a font: s. XIII, Vides
    verb intransitiu
    1. Ésser, una cosa, propietat d’algú. Tots aquests terrenys pertanyen a ell.
    2. Formar part d’una cosa. Aquesta planta pertany a la família de les solanàcies.
  2. Tocar, correspondre, alguna cosa a algú perquè li és deguda, perquè és ell qui té obligació de fer-la. Això pertany a vós de fer-ho, com a president que sou.