Pronúncia: pərtáɲə
-
[pp: pertangut o pertanyut; també, passat ind: pertanguí, etc; subj: pertangui, etc, pertangués, etc]
verb intransitiu
- appartenir, être à. Això no em pertany, ce n'est pas à moi.
- [formar part] appartenir. El làrix pertany a la família de les coníferes, le mélèze appartient à la famille des conifères.
- [correspondre] appartenir, incomber. Això pertany a vós de fer-ho, il vous appartient de le faire.