■ partir

Etimologia: del ll. partīri, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    verb
  1. transitiu
    1. Dividir alguna cosa en dues parts o més, especialment amb la idea de distribució. Partir un eixam d’abelles. Partir-se una feina. Partir-se el guany.
    2. Assenyalar les línies divisòries o confins. Partir els termes d’un lloc.
    1. transitiu Trencar pel mig, badar. Partir pinyons. Partir una post.
    2. pronominal Partir-se un marbre. Es va partir el cap.
    3. pronominal figuradament Partir-se de riure.
  3. partir un nombre per un altre Dividir aquell per aquest.
  4. intransitiu
    1. Anar-se’n a un lloc llunyà i per un quant temps. Les naus partien del Grau de València.
    2. Posar-se en camí. Van a Amèrica: partiran dissabte.
  5. intransitiu Prendre un fet, una data, etc., com a base per a un raonament, un càlcul, etc., o com a punt de partida o començament. Partint d’aquest supòsit, d’aquest principi. A partir d’aquell dia tot va canviar.