■ objectiu | objectiva

Partició sil·làbica: ob_jec_tiu
Etimologia: del b. ll. objectivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a l’objecte.
    2. especialment Que existeix independentment de la consciència.
  2. adjectiu
    1. Que tracta dels esdeveniments, les dades, els fenòmens, etc., amb independència de reflexions, sentiments, etc., propis de l’observador.
    2. Que respon a la realitat, veritable.
  3. masculí objecte 4.
  4. masculí ciències militars
    1. Indret l’ocupació del qual constitueix la finalitat de l’acció d’una unitat.
    2. Tot allò a què es dirigeix el foc de les armes amb la finalitat de destruir-ho o anul·lar-ho.
  5. masculí òptica
    1. Sistema òptic convergent col·locat a l’extrem d’un instrument òptic de la banda de l’objecte, i que té per missió formar una imatge real de l’objecte, la qual és observada a través d’un ocular o bé recollida per una pantalla o una emulsió fotogràfica.
    2. objectiu gran angular fotografia Objectiu de lent focal curta, que permet abastar un ampli camp visual i poder fotografiar objectes grossos sense haver-ne d’allunyar gaire la càmera.