■ objecte

Etimologia: del ll. objectus, -us, íd., der. de objicĕre ‘llançar al davant’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. filosofia
    1. Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment.
    2. objecte formal Aspecte que hom pren o perspectiva des de la qual hom contempla l’objecte material.
    3. objecte material L’objecte com a tal.
  2. especialment Cosa material en tant que s’ofereix als sentits. Observar un objecte a distància. Un objecte rar. Objectes de primera necessitat. Objectes de luxe. Oficina d’objectes trobats.
  3. Matèria d’una ciència, d’un estudi, d’una conversa o exposició escrita.
  4. Allò que hom pren com a fi d’una acció, d’un esforç.
  5. gramàtica
    1. Mot o grup de mots que denota allò sobre què recau l’acció expressada pel verb.
    2. acusatiu d’objecte intern Acusatiu de qualificació.
  6. òptica
    1. Punt o conjunt de punts dels quals un sistema òptic dona una imatge.
    2. objecte real Objecte del qual divergeixen els raigs de llum que travessen el sistema òptic.
    3. objecte virtual Objecte vers el qual convergeixen els raigs de llum que travessen el sistema òptic, el qual objecte, però, no és atès pels dits raigs i sí que ho és per llurs prolongacions.
  7. objecte heràldic heràldica Càrrega heràldica.
  8. objecte matemàtic matemàtiques Concepte matemàtic precisat per una definició.
  9. objecte social dret i economia Finalitat a què s’adrecen les activitats d’una societat, o conjunt d’operacions a què es dedica una societat.
  10. objecte volador no identificat [sigla OVNI] Nom donat generalment a qualsevol fenomen lluminós d’origen desconegut que hom observa en el cel. És designat també amb la sigla UFO, de l’anglès Unidentified Flying Object.