■ negoci

Etimologia: del ll. negotium ‘afer, treball, ocupació’, de nec ‘ni’ i otium ‘oci, lleure, desocupació’, és a dir, ‘negació de l’oci’, per tant ‘ocupació’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. Assumpte, ocupació, afer. No té temps per a divertir-se: sempre està ficat en tants negocis!
    1. [usat sovint irònicament] Assumpte, afer, de què hom obté profit, avantatge. Quin negoci, comprar aquell cotxe que no va!
    2. economia Afer, activitat econòmica, duts a terme amb afany de lucre.
    3. economia Operació de compravenda de béns mobles de la qual hom obté guanys.
    4. bon negoci [usat sovint irònicament] Negoci en què hom hi surt guanyant. Trobo que has fet un bon negoci, de canviar el pis per una casa.
    5. home de negocis economia Subjecte d’un afer lucratiu, persona habitualment dedicada a aquestes activitats.
    6. mal negoci [usat sovint irònicament] Negoci en què hom hi surt perdent. A mi em sembla un mal negoci, aquest càrrec. Mal negoci, si té càncer!
    7. negoci brut dret civil Afer en què algú obra il·legalment o amb manca d’escrúpols; tripijoc.
    8. negoci jurídic dret civil Acte d’autonomia privada pel qual l’atorgant o els atorgants regulen llurs propis interessos i al qual el dret atribueix efectes jurídics determinats.
    9. negoci rodó [usat sovint irònicament] Negoci molt avantatjós, totalment favorable.
  3. per extensió
    1. Guany que hom obté en un negoci. La meitat de les entrades a caixa són negoci.
    2. fer negoci Obtenir guany d’alguna cosa.