Accessory
Etimologia: del ll. merces, -ēdis ‘salari, recompensa’, der. de merx, mercis ‘mercaderia’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
[plural mercès]
femení
-
- Benefici graciós, acte de benvolença, de misericòrdia, envers algú. Demanar mercè a algú. D’ell, no n’espereu mercè. Clamar mercè.
- prendre a mercè (algú) Concedir-li el perdó.
- [generalment en plural] Gràcies. Mercès! Grans mercès! Mercè a Déu pels seus dons.
- a la (o a) mercè de (algú o alguna cosa) locució prepositiva Al seu arbitri, a la seva discreció. Estar a la mercè dels poderosos. La nau restà a mercè dels vents.