■ menester

Etimologia: del ll. ministerium ‘servei; professió, funció’, der. de minister, -tri ‘servidor’ 1a font: s. XII, Hom.
    masculí
  1. Allò que hom necessita.
  2. especialment
    1. fer menester Ésser, algú o alguna cosa, útil o imprescindible a algú. No t’ho enduguis, que encara em fa menester. Si no et faig menester, me’n vaig.
    2. haver de menester Caldre, algú o alguna cosa, a algú. Vine, que t’haig de menester una estona! Hauré de menester molts llibres, per a fer aquest treball.