■ meitat

Partició sil·làbica: mei_tat
Etimologia: del ll. td. mediĕtas, -ātis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Cadascuna de les dues parts iguals, o aproximadament iguals, en què és dividit un tot. Un hemisferi és la meitat d’una esfera. La meitat de vuit és quatre. Li correspon la meitat de l’herència. La primera meitat del segle XX. Ha agafat la meitat més grossa de la poma.
    2. hiperbòlicament Una part considerable, en comparació amb la resta del tot. La meitat de les butaques eren buides. Et passes la meitat del dia menjant.
    3. a meitat de preu Per la meitat del preu o, hiperbòlicament, molt a sota preu. Perquè ets tu, t’ho deixaré a meitat de preu.
    4. la meitat (una cosa o d’una manera) i la meitat (una altra cosa o d’una altra manera) (o meitat... meitat...) Component el tot ambdues coses o qualitats a parts iguals o aproximadament iguals. Posa’m la meitat aigua i la meitat vi. Un cavall meitat blanc, meitat negre.
    5. la meva (o la teva, o la seva, etc.) meitat figuradament El meu (o el teu, o el seu, etc.) marit, la meva (o la teva, o la seva, etc.) muller.
    6. meitat i meitat locució adverbial La meitat una cosa o d’una manera i la meitat una altra cosa o d’una altra manera. Voleu gaire llet en el cafè? Meitat i meitat.
  2. [en complements circumstancials] Punt equidistant dels extrems d’un trajecte, un lapse, etc. Ja som a la meitat del camí. Vers la meitat del segle XIX.