Es mostren 3 resultats

■ malla1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malla</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. macŭla ‘malla de xarxa’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Cadascuna de les obertures formades pels fils d’una xarxa.
    2. Porció de fils que formen cada obertura d’una xarxa.
    3. El teixit de xarxa.
  2. cristal·lografia Paral·lelepípede definit per la terna de vectors que determinen la xarxa cristal·lina.
  3. electricitat Conjunt de branques d’un circuit o d’una xarxa que constitueix un camí o un circuit tancat.
  4. enginyeria química Teixit obert que hom empra com a sedàs en els garbells industrials.
  5. arts gràfiques coixinet 3 1.
  6. heràldica Losange buidat.
  7. indumentària
    1. Teixit format per anelles de metall entrellaçades. Una cota de malla.
    2. Cadascuna d’aquestes anelles.
    3. plural Tipus de pantalons de dona sense botons ni cremallera, de teixit elàstic, que s’arrapen a les cames i se subjecten a la cintura amb una goma.
  8. indústria tèxtil
    1. Baga d’un lliç, especialment quan és metàl·lica.
    2. En el gènere de punt, cadascuna de les ondes dels fils que formen el punt.
    3. Punt de les puntes.



    9. Vegeu també:
    malla2
    malla3

■ malla1

femení Cadascuna de les obertures formades pels fils d’una xarxa Porció de fils que formen cada obertura d’una xarxa El teixit de xarxa cristallografia Parallelepípede definit per la terna de vectors que determinen la xarxa cristallina electricitat Conjunt de branques d’un circuit o d’una xarxa que constitueix un camí o un circuit tancat enginyeria química Teixit obert que hom empra com a sedàs en els garbells industrials arts gràfiques coixinet 3 1 heràldica Losange buidat indumentària Teixit format per anelles de metall entrellaçades Una cota de malla Cadascuna d’aquestes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ malla2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">malla</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. vg. medalia, dissimilació de medialia, pl. de (aes) mediale ‘moneda de coure equivalent a la meitat d’un diner’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení numismàtica
    1. A l’edat mitjana, moneda de mida petita, de metall.
    2. Als Països Catalans, la moneda encunyada de valor més petit: l’òbol de billó, d’un valor de mig diner.
  2. no tenir ni una malla Ésser molt pobre.
  3. no valer ni una malla No valer res.



    4. Vegeu també:
    malla1
    malla3

■ malla2

femení numismàtica A l’edat mitjana, moneda de mida petita, de metall Als Països Catalans, la moneda encunyada de valor més petit l’òbol de billó, d’un valor de mig diner no tenir ni una malla Ésser molt pobre no valer ni una malla No valer res Vegeu també malla 1 malla 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ malla3

■ malla3

femení avicultura Taca que tenen alguns ous al rovell Vegeu també malla 1 malla 2
Traducció