■ lliure

Partició sil·làbica: lliu_re
Homòfon: lliura
Etimologia: del ll. līber, -ĕra, -ĕrum, íd. 1a font: s. XIV
  1. adjectiu No subjecte al domini d’altri. S’oposa a serf i a esclau.
  2. adjectiu
    1. No sotmès a un poder extern, a una autoritat arbitrària.
    2. Dit del país en què els ciutadans gaudeixen de les llibertats polítiques.
    3. per extensió Dit del ciutadà d’un país lliure.
    4. ensenyament lliure ensenyament Tipus d’ensenyament en el qual l’alumne té dret a ésser examinat sense haver d’assistir a classe.
    5. ésser lliure de (fer una cosa) Tenir, algú, la facultat de fer-la o no fer-la, d’obrar com vol, de triar per ell mateix. Ets ben lliure d’anar-hi, si vols. És lliure de comprar-lo o no comprar-lo.
    6. lliure comerç economia Forma o organització del tràfic mercantil en la qual la circulació de les mercaderies és establerta segons les decisions individuals.
  3. adjectiu
    1. No sotmès a reclusió, a empresonament, a subjecció. Els ocells viuen lliures.
    2. botànica Dit de les peces florals que no són soldades.
    3. morfema lliure lingüística Morfema que pot aparèixer aïlladament, en posició absoluta.
  4. adjectiu
    1. No subjecte a una obligació, un deure, una disciplina, una condició onerosa, etc. Com que tenim el dia lliure podríem anar d’excursió. Podem anar-hi tots: l’entrada és lliure. La imaginació és lliure.
    2. Llicenciós. Lliure en les seves maneres, en el seu llenguatge, etc. Viu una vida molt lliure.
    3. Dit del temps que hom té sobrer de les seves ocupacions. Si tinc un moment lliure, ja t’ho faré.
    4. [seguit de la preposició de] Que no ha de suportar una determinada cosa que constitueix un mal, un perjudici, una càrrega, etc. És un home molt racional i lliure de passions. Tenen una casa lliure d’imposts.
    5. accent lliure fonètica, fonologia Accent propi de les llengües que l’admeten en síl·labes distintes dels mots, segons les diverses circumstàncies fonètiques, morfològiques o sintàctiques.
    6. forma lliure lingüística Segons Bloomfield, forma lingüística susceptible d’ésser usada com a unitat independent.
    7. traducció lliure Tipus de traducció que pren en compte les peculiaritats estilístiques de cada llengua i s’ajusta al sentit i no a la literalitat dels mots.
    8. variació lliure fonètica, fonologia Variació que es dona quan dues unitats fonèticament distintes poden aparèixer en un mateix context sense presentar un contrast mutu, talment que la substitució de l’una per l’altra no origina un mot diferent.
    9. vers lliure poètica Vers no subjecte a rima.
  5. adjectiu
    1. Sense obstacles. Un camí lliure. Ja tens el camp lliure. No ho puc agafar perquè no tinc cap mà lliure.
    2. No engavanyat. Amb aquest vestit vaig molt lliure.
    3. a l’aire lliure En lloc no reclòs, no cobert. La vida a l’aire lliure és molt sana.
    4. síl·laba lliure lingüística Síl·laba que acaba en vocal.
    5. vocal lliure fonètica, fonologia Vocal que es troba en una síl·laba lliure.
  6. adjectiu No ocupat ni reservat, no compromès, no adjudicat, etc. Només queda un pis lliure en tot l’edifici. Mira si trobes un seient lliure per a mi. Encara hi ha cinc entrades lliures.
  7. esports
    1. adjectiu En les competicions de gimnàstica, patinatge artístic, natació artística, etc., dit dels exercicis o figures creades pel participant (per oposició als exercicis o figures obligatoris o reglamentats).
    2. masculí i femení En futbol, defensa que no marca cap contrari concret i que actua preferentment darrere la línia defensiva.