■ importar

Etimologia: del ll. importare ‘portar a dins’; en el sentit oposat a exportar, a través de l’angl. to import (s. XVI); en el sentit de ‘ser important’ sembla d’origen it. (s. XV) 1a font: s. XV, Curial
    verb
  1. transitiu
    1. Emmenar com a conseqüència. Això importa una despesa considerable.
    2. Pujar a tant una cosa que hom ha de pagar. El viatge importa molts diners.
  2. intransitiu Ésser de conseqüència, ésser d’importància per a algú. M’importa molt de saber-ho. Això són coses que a ell no li importen. Importa que hi vagis.
  3. transitiu economia Comprar a un país estranger els seus productes.