<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">herba</title>
Accessory
Etimologia: del ll. hĕrba, íd. 1a font: orígens de la llengua, Vides, Llull
Body
-
femení
-
- botànica Planta angiosperma sense teixits llenyosos.
- créixer com la mala herba figuradament botànica Créixer, propagar-se, molt o molt de pressa alguna cosa desagradable, perjudicial, etc. El feixisme creix com la mala herba.
- fines herbes botànica i alimentació, indústries alimentàries Plantes aromàtiques, com l’all, l’estragó, el julivert, etc., que hom empra per a adobar certs plats o aliments.
- herba apegalosa botànica Rogeta.
- herba apegalosa botànica Roja.
- herba berruguera botànica Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies (Heliotropium europaeum), de fulles ovals, flors blanques i fruits de quatre núcules.
- herba blanca botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Senecia leucophyllus), cotonosa, de fulles lirades i de capítols grocs.
- herba blanca botànica Caps blancs.
- herba blenera botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les escrofulariàcies (Verbascum sp), de fulles ovades o lanceolades i flors grogues, solitàries o en grups, entre les quals destaca V. thapsus.
- herba cabruna botànica Trèvol pudent.
- herba capsigranyera botànica Timó mascle.
- herba capsotera botànica Mata multicaule de la família de les labiades (Teucrium polium ssp homotrichum), de tiges erectes més o menys tomentoses, fulles oblongues o linears i flors grogues, blanques o purpúries.
- herba cidrera botànica Melissa.
- herba cloquera botànica morró 2.
- herba cossiada (o cossiera) botànica Foixarda.
- herba cuquera botànica Tanarida.
- herba de cent nusos botànica Passacamins.
- herba de cingle botànica Corona de rei.
- herba de la creu botànica Raïm de guineu.
- herba de la gota botànica Dròsera.
- herba de l’ala botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Inula helenium), de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
- herba de la marfuga botànica Planta herbàcia de la família de les aristoloquiàcies (Aristolochia pistolochia), d’arrels fasciculades i tuberoses, de tiges flexuoses, de fulles cordiformes, de flors brunes i de fruits capsulars.
- herba de la plata botànica Nom aplicat a diversos gèneres de plantes entre les quals destaquen els setins.
- herba de la prunella botànica Prunel·la de muntanya.
- herba de la ràbia botànica Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Alyssum alyssoides), amb fulles espatulades, raïms de flors menudes grogues i fruits en silícula orbicular.
- herba de la taca botànica Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Medicago arabica), de fulles compostes de tres folíols cuneïformes, amb una taca al mig, de flors grogues i de fruits helicoides espinosos.
- herba del bàlsam botànica Planta sufruticosa de la família de les labiades (Sideritis hyssopifolia), de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
- herba de l’escorpí botànica Coronil·la escorpioide.
- herba de les morenes botànica Gatassa.
- herba de l’esparver botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Hieracium murorum), de fulles radicals en roseta, lanceolades, i de capítols grocs reunits en panícula corimbiforme.
- herba de les patarrugues botànica Lleteresa de fulla estreta.
- herba de les set sagnies botànica Subarbust de la família de les boraginàcies (Lithospermum fruticosum), de fulles linears híspides, emprada per a rebaixar la sang.
- herba del ferro botànica Hipocrepis.
- herba del mal de pedra botànica Herniària.
- herba del mal gra botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies (Ranunculus parnassifolius), d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres i de flors blanques o rosades.
- herba del mesc botànica Almescat.
- herba del nord botànica Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga corbariensis), de fulles en roseta, cuneïformes, i de flors blanques en inflorescències corimboses pedunculades.
- herba del pastell botànica Planta herbàcia biennal de la família de les crucíferes (Isatis tinctoria), de fulles lanceolades, flors grogues i fruits en silícula.
- herba dels canonges botànica Planta herbàcia anual de la família de les valerianàcies (Valerianella olitoria), de fulles inferiors en roseta i fulles superiors lanceolades i de flors blaves apinyades en glomèruls.
- herba dels fics botànica Tintorell.
- herba dels gats botànica Mata de la família de les labiades (Teucrium marum ssp marum), tomentosa, de fulles menudes ovades i flors axil·lars de color rosa.
- herba del traïdor botànica Prunel·la.
- herba del vesc botànica Vesc.
- herba de mala bua botànica Herba presseguera.
- herba de Noè botànica Herniària.
- herba de papatx botànica Herba plana.
- herba de Santa Margarida botànica Pericó vermell.
- herba de Santa Sofia botànica Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Descurainia sophia), de fulles dos o tres cops pinnatisectes, flors grogues i arraïmades i fruits en síliqua.
- herba de Sant Benet botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies (Geum urbanum), rizomatosa, de fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits en poliaqueni.
- herba de Sant Cristòfol botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies (Actaea spicata), de soca gruixuda, fulles biternades o bipinnades, flors blanques i arraïmades i fruits en baia.
- herba de Sant Felip botànica Herba del pastell.
- herba de Sant Jaume botànica Planta herbàcia de la família de les compostes (Senecio jacobea), de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
- herba de Sant Jordi botànica Planta herbàcia perenne de la família de les valerianàcies (Centranthus ruber), de fulles oposades i flors aplegades en corimbes.
- herba de Sant Pelegrí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Stachys byzantina), llanosa, de fulles oblongues i de flors roses reunides en inflorescències espiciformes.
- herba de Sant Ponç botànica Poliol d’aigua.
- herba de Sant Robert botànica Planta herbàcia de la família de les geraniàcies (Geranium robertianum), de fulles dividides i flors rosades sobre peduncles biflors.
- herba de Sant Roc botànica Planta herbàcia de la família de les compostes (Pulicaria dysenterica), de fulles lanceolades, amplexicaules i auriculades, i de capítols grocs.
- herba de Sant Segimon botànica Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga vayredana), viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes i de flors blanques en cimes corimboses.
- herba desinflamatòria botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Alchemilla alpina), estolonífera, de fulles palmatipartides i de flors verdoses reunides en glomèruls, emprada per a fer tisanes contra el mal de ventre.
- herba de tall botànica Corona de rei.
- herba de tall botànica Corona de reina.
- herba de tall botànica Herba del nord.
- herba de tall botànica Onosma borda.
- herba d’olives botànica Planta sufruticosa de la família de les labiades (Satureja obovata), de fulles obovades petites i de flors blanques, emprada per adobar olives.
- herba donzella botànica Vinca.
- herba d’or botànica Nom donat a diverses espècies d’heliantems.
- herba d’orenetes botànica Planta herbàcia perenne de la família de les papaveràcies (Chelidonium majus).
- herba emperadora botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Imperatòria.
- herba escombrera botànica Planta herbàcia de la família de les compostes (Centaurea salmantica), de fulles radicals en roseta i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
- herba espitllera botànica Obriülls.
- herba espitllera botànica Card fuell.
- herba esquellera botànica Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Rhinanthus mediterraneus), hemiparàsita, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues en raïm i de fruit en càpsula.
- herba estanyera botànica Cua de cavall (v. cua 5).
- herba felera botànica Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Ajuga chamaepitys), vellosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats, i de flors axil·lars grogues.
- herba fetgera (o flatera) botànica Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Anemone hepatica), d’arrels fibroses, fulles trilobulades i cordades a la base, i de flors llargament pedunculades.
- herba foradada botànica Planta herbàcia perenne de la família de les gutíferes (Hypericum perforatum), de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors grogues i de fruits capsulars.
- herba forrera botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Sanguisorba minor ssp muricata), de fulles pinnaticompostes, flors verdoses en glomèruls i fruits aqueniformes.
- herba freixurera botànica Liquen de l’ordre de les ciclocarpals (Lobaria pulmonaria), d’amples làmines lobulades, que es fa sobre troncs d’arbres.
- herba freixurera botànica Hepàtica tal·losa de l’ordre de les marcancials (Marchantia polymorpha), amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
- herba freixurera botànica Planta herbàcia de la família de les papaveràcies (Sarcocapnos enneaphylla), de fulles compostes una mica carnoses, flors rosa pàl·lid, en corimbe i llargament pedicel·lades, i fruits el·lipsoidals secs i amb dues granes a l’interior, que viu a les fissures de les roques.
- herba gelada botànica Planta herbàcia anual de la família de les aïzoàcies (Gasaul crystallinum), de fulles suculentes ovals, recobertes de papil·les cristal·lines, flors solitàries blanques i fruits en càpsula quinquevalva.
- herba llombriguera botànica Barretets.
- herba mate botànica Mate.
- herba medicinal botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit amb finalitats terapèutiques.
- herba melsera botànica Llengua de cérvol.
- herba menuda botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Artemisia alba), de fulles pinnatisectes i flors en capítols grocs, emprada per a guarir els animals que tenen dolors abdominals.
- herba morenera botànica Gènere de plantes de la família de les compostes (Phagnalon sp), amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols de flors grogues i bràctees involucrals imbricades.
- herba negra botànica Tem bord.
- herba nusosa botànica Ripoll.
- herba paixellera botànica Herba berruguera.
- herba passerella botànica Espergulària vermella.
- herba pedrera botànica Heliantem itàlic.
- herba penyalera botànica Mata de la família de les dipsacàcies (Scabiosa cretica), de fulles enteres.
- herba perdiuenca botànica Herba d’or.
- herba pigotera botànica Polipodi.
- herba pinera botànica Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Polycnemum majus), de fulles subulades espinescents i flors inconspícues.
- herba pixosa (o pixotera) botànica Trencapedra.
- herba plana botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Hypochaeris achyropora), de fulles oblongues i de capítols grocs.
- herba platera botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Sanguinària blanca.
- herba poma botànica Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Odontites viscosa), pubescent i viscosa, de fulles linears, flors grogues arraïmades i fruits capsulars.
- herba presseguera botànica Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Polygonum persicaria), de fulles lanceolades i flors rosades en espigues.
- herba prima botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Asperula cynanchica), de tiges primes, amb fulles linears i amb flors roses en inflorescències paniculars.
- herba pucera botànica Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies (Plantago psyllium), pubescent i glandulosa, de fulles linears i flors menudes en glomèruls ovoides i pedunculats.
- herba puntera botànica Consolva.
- herba remuguera botànica rogeta 2.
- herba salada botànica Salicòrnia.
- herba sana botànica Menta.
- herba talpera (o talpinera) botànica Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Datura stramonium), de fulles ovades i sinuades, flors infundibuliformes i fruits equinats.
- herba tora botànica Tora.
- herba tora botànica Matallops.
- herba torçonera botànica Herba menuda.
- herba turmera botànica Herba d’or.
- herba ventolera botànica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Phlomis herba-venti), de fulles ovades o lanceolades i flors purpúries en verticil·lastres.
- herba vergera botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Bellium bellidioides).
- mala herba botànica Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de les altres plantes entre les quals creix.
- mala herba mai no mor (o sempre creix) Frase normalment irònica amb què es constata que les persones o les coses dolentes solen durar més que les bones.
-
- Conjunt d’herbes. Un manat d’herba. Segar l’herba d’un prat. S’ajagueren sobre l’herba.
- fer herba Segar, collir o arrencar herba per donar-la al bestiar.
- segar l’herba sota els peus (a algú) figuradament Procurar de fer-li mal, de perjudicar-lo, d’impedir que reïxi, especialment per suplantar-lo. Els seus col·laboradors més immediats li seguen l’herba sota els peus.
- plural Herbada.
- col·loquialment Marihuana.
- plural alimentació, indústries alimentàries i farmàcia, indústria farmacèutica Infusió d’una o més herbes. Voleu cafè o herbes? Cada vespre es pren unes herbes.
- herbes per al brou (o simplement herbes) Verdures com l’api, els naps, els porros, les pastanagues, etc., que serveixen per a preparar el brou.
- en herba Expressió que hom aplica als cereals i a unes altres plantes semblants quan no han arribat encara a la maduresa. Segà el blat en herba.