■ herba

Etimologia: del ll. hĕrba, íd. 1a font: orígens de la llengua, Vides, Llull
    femení
    1. botànica Planta angiosperma sense teixits llenyosos.
    2. créixer com la mala herba figuradament botànica Créixer, propagar-se, molt o molt de pressa alguna cosa desagradable, perjudicial, etc. El feixisme creix com la mala herba.
    3. fines herbes botànica i alimentació, indústries alimentàries Plantes aromàtiques, com l’all, l’estragó, el julivert, etc., que hom empra per a adobar certs plats o aliments.
    4. herba apegalosa botànica Rogeta.
    5. herba apegalosa botànica Roja.
    6. herba berruguera botànica Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies (Heliotropium europaeum), de fulles ovals, flors blanques i fruits de quatre núcules.
    7. herba blanca botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Senecia leucophyllus), cotonosa, de fulles lirades i de capítols grocs.
    8. herba blanca botànica Caps blancs.
    9. herba blenera botànica Gènere de plantes herbàcies de la família de les escrofulariàcies (Verbascum sp), de fulles ovades o lanceolades i flors grogues, solitàries o en grups, entre les quals destaca V. thapsus.
    10. herba cabruna botànica Trèvol pudent.
    11. herba capsigranyera botànica Timó mascle.
    12. herba capsotera botànica Mata multicaule de la família de les labiades (Teucrium polium ssp homotrichum), de tiges erectes més o menys tomentoses, fulles oblongues o linears i flors grogues, blanques o purpúries.
    13. herba cidrera botànica Melissa.
    14. herba cloquera botànica morró 2.
    15. herba cossiada (o cossiera) botànica Foixarda.
    16. herba cuquera botànica Tanarida.
    17. herba de cent nusos botànica Passacamins.
    18. herba de cingle botànica Corona de rei.
    19. herba de la creu botànica Raïm de guineu.
    20. herba de la gota botànica Dròsera.
    21. herba de l’ala botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Inula helenium), de fulles el·líptiques dentades i de capítols grocs.
    22. herba de la marfuga botànica Planta herbàcia de la família de les aristoloquiàcies (Aristolochia pistolochia), d’arrels fasciculades i tuberoses, de tiges flexuoses, de fulles cordiformes, de flors brunes i de fruits capsulars.
    23. herba de la plata botànica Nom aplicat a diversos gèneres de plantes entre les quals destaquen els setins.
    24. herba de la prunella botànica Prunel·la de muntanya.
    25. herba de la ràbia botànica Planta herbàcia anual de la família de les crucíferes (Alyssum alyssoides), amb fulles espatulades, raïms de flors menudes grogues i fruits en silícula orbicular.
    26. herba de la taca botànica Planta herbàcia de la família de les papilionàcies (Medicago arabica), de fulles compostes de tres folíols cuneïformes, amb una taca al mig, de flors grogues i de fruits helicoides espinosos.
    27. herba del bàlsam botànica Planta sufruticosa de la família de les labiades (Sideritis hyssopifolia), de fulles oposades oblongues i de flors grogues reunides en inflorescències espiciformes.
    28. herba de l’escorpí botànica Coronil·la escorpioide.
    29. herba de les morenes botànica Gatassa.
    30. herba de l’esparver botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Hieracium murorum), de fulles radicals en roseta, lanceolades, i de capítols grocs reunits en panícula corimbiforme.
    31. herba de les patarrugues botànica Lleteresa de fulla estreta.
    32. herba de les set sagnies botànica Subarbust de la família de les boraginàcies (Lithospermum fruticosum), de fulles linears híspides, emprada per a rebaixar la sang.
    33. herba del ferro botànica Hipocrepis.
    34. herba del mal de pedra botànica Herniària.
    35. herba del mal gra botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies (Ranunculus parnassifolius), d’arrel tuberosa i fasciculada, de fulles enteres i de flors blanques o rosades.
    36. herba del mesc botànica Almescat.
    37. herba del nord botànica Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga corbariensis), de fulles en roseta, cuneïformes, i de flors blanques en inflorescències corimboses pedunculades.
    38. herba del pastell botànica Planta herbàcia biennal de la família de les crucíferes (Isatis tinctoria), de fulles lanceolades, flors grogues i fruits en silícula.
    39. herba dels canonges botànica Planta herbàcia anual de la família de les valerianàcies (Valerianella olitoria), de fulles inferiors en roseta i fulles superiors lanceolades i de flors blaves apinyades en glomèruls.
    40. herba dels fics botànica Tintorell.
    41. herba dels gats botànica Mata de la família de les labiades (Teucrium marum ssp marum), tomentosa, de fulles menudes ovades i flors axil·lars de color rosa.
    42. herba del traïdor botànica Prunel·la.
    43. herba del vesc botànica Vesc.
    44. herba de mala bua botànica Herba presseguera.
    45. herba de Noè botànica Herniària.
    46. herba de papatx botànica Herba plana.
    47. herba de Santa Margarida botànica Pericó vermell.
    48. herba de Santa Sofia botànica Planta herbàcia de la família de les crucíferes (Descurainia sophia), de fulles dos o tres cops pinnatisectes, flors grogues i arraïmades i fruits en síliqua.
    49. herba de Sant Benet botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les rosàcies (Geum urbanum), rizomatosa, de fulles pinnatisectes, flors grogues i fruits en poliaqueni.
    50. herba de Sant Cristòfol botànica Planta herbàcia vivaç de la família de les ranunculàcies (Actaea spicata), de soca gruixuda, fulles biternades o bipinnades, flors blanques i arraïmades i fruits en baia.
    51. herba de Sant Felip botànica Herba del pastell.
    52. herba de Sant Jaume botànica Planta herbàcia de la família de les compostes (Senecio jacobea), de fulles pinnatisectes i de capítols grocs.
    53. herba de Sant Jordi botànica Planta herbàcia perenne de la família de les valerianàcies (Centranthus ruber), de fulles oposades i flors aplegades en corimbes.
    54. herba de Sant Pelegrí botànica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Stachys byzantina), llanosa, de fulles oblongues i de flors roses reunides en inflorescències espiciformes.
    55. herba de Sant Ponç botànica Poliol d’aigua.
    56. herba de Sant Robert botànica Planta herbàcia de la família de les geraniàcies (Geranium robertianum), de fulles dividides i flors rosades sobre peduncles biflors.
    57. herba de Sant Roc botànica Planta herbàcia de la família de les compostes (Pulicaria dysenterica), de fulles lanceolades, amplexicaules i auriculades, i de capítols grocs.
    58. herba de Sant Segimon botànica Planta herbàcia perenne de la família de les saxifragàcies (Saxifraga vayredana), viscosa, aromàtica, de fulles cuneïformes i de flors blanques en cimes corimboses.
    59. herba desinflamatòria botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Alchemilla alpina), estolonífera, de fulles palmatipartides i de flors verdoses reunides en glomèruls, emprada per a fer tisanes contra el mal de ventre.
    60. herba de tall botànica Corona de rei.
    61. herba de tall botànica Corona de reina.
    62. herba de tall botànica Herba del nord.
    63. herba de tall botànica Onosma borda.
    64. herba d’olives botànica Planta sufruticosa de la família de les labiades (Satureja obovata), de fulles obovades petites i de flors blanques, emprada per adobar olives.
    65. herba donzella botànica Vinca.
    66. herba d’or botànica Nom donat a diverses espècies d’heliantems.
    67. herba d’orenetes botànica Planta herbàcia perenne de la família de les papaveràcies (Chelidonium majus).
    68. herba emperadora botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Imperatòria.
    69. herba escombrera botànica Planta herbàcia de la família de les compostes (Centaurea salmantica), de fulles radicals en roseta i fulles caulinars linears, i de capítols purpuris.
    70. herba espitllera botànica Obriülls.
    71. herba espitllera botànica Card fuell.
    72. herba esquellera botànica Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Rhinanthus mediterraneus), hemiparàsita, de fulles oposades, oblongues i dentades, de flors grogues en raïm i de fruit en càpsula.
    73. herba estanyera botànica Cua de cavall (v. cua 5).
    74. herba felera botànica Planta herbàcia anual de la família de les labiades (Ajuga chamaepitys), vellosa, de fulles partides en tres segments linears divaricats, i de flors axil·lars grogues.
    75. herba fetgera (o flatera) botànica Planta herbàcia perenne de la família de les ranunculàcies (Anemone hepatica), d’arrels fibroses, fulles trilobulades i cordades a la base, i de flors llargament pedunculades.
    76. herba foradada botànica Planta herbàcia perenne de la família de les gutíferes (Hypericum perforatum), de fulles oposades, sèssils i ovals, de flors grogues i de fruits capsulars.
    77. herba forrera botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rosàcies (Sanguisorba minor ssp muricata), de fulles pinnaticompostes, flors verdoses en glomèruls i fruits aqueniformes.
    78. herba freixurera botànica Liquen de l’ordre de les ciclocarpals (Lobaria pulmonaria), d’amples làmines lobulades, que es fa sobre troncs d’arbres.
    79. herba freixurera botànica Hepàtica tal·losa de l’ordre de les marcancials (Marchantia polymorpha), amb els esporangis disposats en òrgans especials pedicel·lats.
    80. herba freixurera botànica Planta herbàcia de la família de les papaveràcies (Sarcocapnos enneaphylla), de fulles compostes una mica carnoses, flors rosa pàl·lid, en corimbe i llargament pedicel·lades, i fruits el·lipsoidals secs i amb dues granes a l’interior, que viu a les fissures de les roques.
    81. herba gelada botànica Planta herbàcia anual de la família de les aïzoàcies (Gasaul crystallinum), de fulles suculentes ovals, recobertes de papil·les cristal·lines, flors solitàries blanques i fruits en càpsula quinquevalva.
    82. herba llombriguera botànica Barretets.
    83. herba mate botànica Mate.
    84. herba medicinal botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Planta emprada en medicina popular, sobretot en forma d’infusió o de decuit amb finalitats terapèutiques.
    85. herba melsera botànica Llengua de cérvol.
    86. herba menuda botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Artemisia alba), de fulles pinnatisectes i flors en capítols grocs, emprada per a guarir els animals que tenen dolors abdominals.
    87. herba morenera botànica Gènere de plantes de la família de les compostes (Phagnalon sp), amb fulles estretes i tomentoses i amb capítols de flors grogues i bràctees involucrals imbricades.
    88. herba negra botànica Tem bord.
    89. herba nusosa botànica Ripoll.
    90. herba paixellera botànica Herba berruguera.
    91. herba passerella botànica Espergulària vermella.
    92. herba pedrera botànica Heliantem itàlic.
    93. herba penyalera botànica Mata de la família de les dipsacàcies (Scabiosa cretica), de fulles enteres.
    94. herba perdiuenca botànica Herba d’or.
    95. herba pigotera botànica Polipodi.
    96. herba pinera botànica Planta herbàcia anual de la família de les quenopodiàcies (Polycnemum majus), de fulles subulades espinescents i flors inconspícues.
    97. herba pixosa (o pixotera) botànica Trencapedra.
    98. herba plana botànica Planta herbàcia anual de la família de les compostes (Hypochaeris achyropora), de fulles oblongues i de capítols grocs.
    99. herba platera botànica i farmàcia, indústria farmacèutica Sanguinària blanca.
    100. herba poma botànica Planta herbàcia anual de la família de les escrofulariàcies (Odontites viscosa), pubescent i viscosa, de fulles linears, flors grogues arraïmades i fruits capsulars.
    101. herba presseguera botànica Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Polygonum persicaria), de fulles lanceolades i flors rosades en espigues.
    102. herba prima botànica Planta herbàcia perenne de la família de les rubiàcies (Asperula cynanchica), de tiges primes, amb fulles linears i amb flors roses en inflorescències paniculars.
    103. herba pucera botànica Planta herbàcia anual de la família de les plantaginàcies (Plantago psyllium), pubescent i glandulosa, de fulles linears i flors menudes en glomèruls ovoides i pedunculats.
    104. herba puntera botànica Consolva.
    105. herba remuguera botànica rogeta 2.
    106. herba salada botànica Salicòrnia.
    107. herba sana botànica Menta.
    108. herba talpera (o talpinera) botànica Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies (Datura stramonium), de fulles ovades i sinuades, flors infundibuliformes i fruits equinats.
    109. herba tora botànica Tora.
    110. herba tora botànica Matallops.
    111. herba torçonera botànica Herba menuda.
    112. herba turmera botànica Herba d’or.
    113. herba ventolera botànica Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Phlomis herba-venti), de fulles ovades o lanceolades i flors purpúries en verticil·lastres.
    114. herba vergera botànica Planta herbàcia perenne de la família de les compostes (Bellium bellidioides).
    115. mala herba botànica Herba que no té cap utilitat i perjudica el desenvolupament de les altres plantes entre les quals creix.
    116. mala herba mai no mor (o sempre creix) Frase normalment irònica amb què es constata que les persones o les coses dolentes solen durar més que les bones.
    1. Conjunt d’herbes. Un manat d’herba. Segar l’herba d’un prat. S’ajagueren sobre l’herba.
    2. fer herba Segar, collir o arrencar herba per donar-la al bestiar.
    3. segar l’herba sota els peus (a algú) figuradament Procurar de fer-li mal, de perjudicar-lo, d’impedir que reïxi, especialment per suplantar-lo. Els seus col·laboradors més immediats li seguen l’herba sota els peus.
  3. plural Herbada.
  4. col·loquialment Marihuana.
  5. plural alimentació, indústries alimentàries i farmàcia, indústria farmacèutica Infusió d’una o més herbes. Voleu cafè o herbes? Cada vespre es pren unes herbes.
  6. herbes per al brou (o simplement herbes) Verdures com l’api, els naps, els porros, les pastanagues, etc., que serveixen per a preparar el brou.
  7. en herba Expressió que hom aplica als cereals i a unes altres plantes semblants quan no han arribat encara a la maduresa. Segà el blat en herba.