■ habilitació

Partició sil·làbica: ha_bi_li_ta_ci_ó
Etimologia: del b. ll. habilitatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció d’habilitar o habilitar-se;
    2. l’efecte.
    1. dret administratiu Autorització conferida a un organisme o funcionari per tal de realitzar funcions que no els són pròpies.
    2. dret administratiu Nota característica de determinats cossos de funcionaris, únics per tot l’estat, que faculta els seus membres per a presentar-se als concursos de provisió de places reservades exclusivament a aquests cossos en les diferents administracions públiques.
    3. habilitació judicial dret civil Mitjà legal per a suplir la manca de capacitat.
  3. lingüística conversió 5.