■ conversió

Partició sil·làbica: con_ver_si_ó
Etimologia: del ll. conversio, -ōnis, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    femení
    1. Acció de convertir o de convertir-se;
    2. l’efecte. La conversió dels metalls en or. La conversió dels pagans al cristianisme. La conversió dels pecadors. La conversió de la fècula en dextrina.
  2. economia Obtenció de mitjans de pagament internacional amb una determinada moneda.
  3. física Canvi del valor numèric d’una magnitud física que s’esdevé a conseqüència d’utilitzar, per a mesurar-la, una unitat de mesura diferent.
  4. informàtica Transformació que deixa invariant el contingut d’informació.
  5. lingüística Formació de mots nous mitjançant la modificació de la categoria d’un mot ja existent sense afegir cap afix derivatiu i sense que es produeixi cap modificació formal en el radical.
  6. lògica Acció de convertir una proposició en la seva inversa.
    1. marina de guerra Evolució que segueix un estol format en la línia de front quan vol canviar de rumb per moviment simultani, de manera que els vaixells descriuen arcs concèntrics entorn d’un vaixell que fa d’eix de gir.
    2. tàctica Acció de canviar de front una tropa girant al voltant d’un eix fix o mòbil; variació.
  8. nucleònica Transformació d’un element fèrtil en un de físsil.
  9. psicologia Mecanisme de formació de símptomes neuròtics que funciona especialment en la histèria de conversió, caracteritzada pel predomini de les manifestacions físiques i per l’absència d’angoixa.
  10. retòrica Figura que consisteix a emprar la mateixa paraula a la fi de dues frases o clàusules.
  11. indústria tèxtil Traspàs d’un color a un altre de diferent, per superposició o per una altra causa qualsevol.