■ guaita

Partició sil·làbica: guai_ta
Etimologia: del germ. frànc. *wahta ‘la guàrdia o la guarda’ 1a font: s. XIV, Llull
  1. femení
    1. Acció de guaitar 1. Qui són avui els qui fan la guaita?
    2. bona guaita, bona! Crit amb què antigament es comunicaven entre ells els vigilants per indicar que no hi havia novetat.
  2. masculí i femení Persona que fa la guaita, sentinella.
  3. femení Conjunt de persones que presten servei de vigilància.
  4. masculí història
    1. A Mallorca, funcionari que tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa. Era també anomenat talaier.
    2. mestre de guaita Funcionari municipal que a Mallorca era encarregat especialment de la vigilància dels esclaus.