■ guaitar

Partició sil·làbica: guai_tar
Compareu: aguaitar
Etimologia: de guaita 1a font: s. XIV, Llull
    verb transitiu
  1. Vigilar amb l’esguard un indret. Guaitar el mar, el camp, un camí.
    1. Mirar.
    2. figuradament Guaita, aquest, quines coses que diu!