■ greu

Partició sil·làbica: greu
Etimologia: del ll. vg. *grĕvis, del ll. cl. gravis ‘pesant, greu’, per influx de levis ‘lleu’ 1a font: 1242
    1. adjectiu Pesant, feixuc.
    2. adjectiu i masculí física Dit del cos sotmès a la gravetat.
  2. figuradament
    1. adjectiu Molt important, perillós, difícil de superar o de resoldre, etc. Una malaltia, una ferida, greu. Perill greu. Delicte greu. Té un problema molt greu.
    2. adjectiu Que té una gran dignitat, serietat. És un home greu.
    3. adjectiu per extensió Que revela una gran dignitat. Per què fas aquest posat tan greu?
    4. saber greu Fer sentir pena, causar disgust. Quin greu li sabrà de no haver-vos pogut veure! El greu que em sap, de no anar-hi!
  3. adjectiu fonètica, fonologia Dit dels fonemes consonàntics labials i velars el ressonador bucal dels quals és llarg i no dividit.
  4. adjectiu i masculí música Dit dels sons baixos de l’escala musical, per oposició als més alts o aguts.