■ glaçar

Etimologia: del ll. glaciare, íd. 1a font: c. 1372
    verb
    1. transitiu Fer esdevenir glaç. El fred de l’hivern va glaçar el llac.
    2. pronominal Esdevenir glaç. Glaçar-se l’aigua d’un dipòsit.
    3. pronominal per analogia Glaçar-se l’oli.
    4. intransitiu Solidificar-se l’aigua dels reguerons, basses, etc., a causa d’un refredament de l’aire ambient. Aquesta nit ha glaçat.
    1. transitiu Fa un fred que glaça les mans.
    2. pronominal Esdevenir fred com el glaç. Abaixa una mica l’aire condicionat, que si no ens glaçarem.
    3. glaçar-se de fred (o simplement glaçar-se) Tenir molt fred.
  3. intransitiu Fer un fred intensíssim. A les fondalades, glaçava tot l’hivern.
  4. figuradament
    1. transitiu Aquella nova ens va glaçar les sangs.
    2. pronominal El cor se m’ha glaçat.
  5. transitiu gastronomia Cobrir un pastís amb glaça.
  6. transitiu indústria vidriera Llevar la transparència d’un vidre.