■ fugir

Etimologia: del ll. fŭgĕre, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    verb intransitiu
    1. Allunyar-se corrent per tal d’evitar un dany, un perill, etc. Fuig; si no, t’agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies.
    2. figuradament Allunyar-se, alguna cosa, ràpidament. El barret, amb el vent, li va fugir del cap.
    3. fuig! (o fuig, home [o dona], fuig!) Exclamació que expressa rebuig, refús, menyspreu. Fuig, home, fuig! No t’ho creguis pas.
    1. Escapar-se. Les vaques han fugit de la cleda.
    2. figuradament Sortir, desprendre’s, etc., una cosa del lloc on restava subjecta. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell li ha fugit de les mans.
    3. Allunyar-se, apartar-se. Fuig dels vicis.
    4. Passar ràpidament. Com fuig el temps!
    5. fugir d’estudi Defugir una qüestió, un assumpte, que hom considerava poc convenient.